Round Dance, S. MILLIGAN

Gràcies, Carlota!

TALLER D'ARPES HISTÒRIQUES AMB L'ARIANNA SAVALL

Aquest any el dijous gras, 16 de febrer, va ser un dia diferent, perquè varem rebre una visita molt especial: l'Arianna Savall va venir per ensenyar-nos algunes de les seves arpes antigues, i així varem poder conèixer com eren les arpes de fa uns quants segles, i quina música s'hi tocava.

Aquí estem tots els participants:

En aquesta estem una mica més riallers!

La tarda va començar amb un concert que ens va oferir l'Arianna, del qual us presentem una petita mostra. En primer lloc va tocar un petit instrument: la lira, que té els seus orígens a l'antiga Grècia (fa més de 2500 anys!), i que antigament es feia amb la closca d'una tortuga (aquesta, però, està feta de fusta):

Després varem poder sentir l'arpa gòtica. Aquest instrument és molt més esvelt i estilitzat que les antigues arpes celtes, anomenades clarsach (igual com les esglésies gòtiques són més esveltes i estilitzades que les esglésies romàniques). Aquesta arpa va sobreviure durant segles com a instrument de música popular. El tema que segueix és el Lamento di Tristano, del segle XIV, i fa referència a la història d'amor de Tristan i Isolda, d'origen medieval:

A continuació una arpa molt especial, una còpia de la primera arpa doppia italiana, del s. XVI. Aquesta arpa té dues fileres de cordes, una diatònica i una cromàtica. Sembla que a Itàlia hi havia una gran tradició de dones cantants que s'acompanyaven amb l'arpa, mentre que a Espanya els arpistes eren preferentment homes, que a més tocaven l'orgue. L'Arianna va interpretar aquesta siciliana:

Al segle XVII l'arpa doppia va evolucionar fins a l'arpa triple, que té tres fileres de cordes: les dues externes diatòniques, i la central cromàtica. A continuació sentirem una Tarantella, que és una dansa d'origen italià. Sembla que les persones que eren atacades per una taràntula ballaven aquesta dansa fins que el verí els sortia del cos. La Tarantella que ens va interpretar l'Arianna és de l'autor espanyol Lucas Ruiz de Ribayaz, del s. XVII, i els arranjaments són fets de l'Arianna:

Un cop finalitzat el concert, l'Arianna ens va deixar tocar les seves arpes durant una bona estona. Va ser una experiència molt interessant per a tots. La lira va tenir molt d'èxit, i els que varem provar l'arpa doppia i l'arpa triple... em sembla que mai més no tornarem a dir que l'arpa de pedals és difícil!

I finalment va arribar el moment de fer música tots plegats. L'Arianna ens va proposar els Canarios, una dansa espanyola  del segle XVI que té el seu origen a les Illes Canàries:

Cal remarcar que en aquella època la partitura només era una guia, a partir de la qual l'intèrpret improvisava. Així que, per acabar, l'Arianna ens va proposar una roda d'improvisació, que va començar ella:

Al final del taller encara quedava molta feina per fer: recollir totes les arpes, faristols, banquetes... però amb l'ajut de tots, en un moment ho varem tenir tot llest, i encara ens va quedar estona per celebrar el dijous gras menjant una coca de llardons (era tan bona que no varem tenir temps de retratar-la!).

Mentre esperem que torni l'Arianna, aquí teniu la seva pàgina web: www.ariannasavall.com 

Berceuse pour la poupée chinoise, G. DEVOS

Gràcies, Marina!