Dimarts 19 de febrer esperàvem amb molta il·lusió la visita de l'Arianna Savall, després del bon record que teníem de l'any passat. I, igual que fa un any, la tarda es va fer curta!
Aquest cop varem començar amb una petita masterclass sobre minuets de l'Album d'Ana Magdalena Bach, de Johann Sebastian Bach. L'Arianna ens va fer unes aportacions molt interessants sobre la digitació, per tal d'aconseguir "inegalitat", un fraseig articulat i lleugerament irregular propi del Barroc, i també ens va donar idees rítmiques i d'ornamentació per a variar les repeticions.
Tot seguir va tenir lloc el concert, amb detallades explicacions i mostres iconogràfiques sobre les diferents arpes que ens va dur l'Arianna. La primera és una còpia exacta d'una escultura del Pórtico de la Gloria (conjunt escultòric i arquitectònic del s. XII) a Santiago de Compostela, importantíssim nucli de peregrinatge cristià des de l'època medieval. Es tracta d'una petita arpa de dotze cordes (normalment les arpes romàniques tenen entre quinze i vint cordes) feta a la mida real de l'escultura, per això l'arpa és molt petita, i l'Arianna té el projecte de construir-ne una d'igual, però d'una mida més còmoda per a poder-la tocar. Sentim una cançó de trobador (en occità) que es diu Si ai perdut mon saber:
I el pas del romànic al gòtic i al Renaixement també el veiem reflectit en l'arpa, amb unes formes molt més estilitzades. Amb aquesta arpa l'Arianna ens va interpretar un tema (amb les seves variacions) molt popular als segles XVI i XVII a tota Europa, anomenat Une jeune fillette, que parla d'una noia a qui la seva família obliga a entrar en un convent:
L'arpa que a tots ens va deixar més impressionats és l'anomenada "arpa de dos órdenes" o també "arpa cruzada", original de la Península Ibèrica al s. XVI, i que té dues fileres de cordes (una cromàtica i una diatònica) que es creuen. Si ens fixem en la forma d'aquesta arpa i concretament en la caixa de ressonància (estreta de dalt i ampla de baix), ens adonem que s'assembla a les arpes sud-americanes: és clar, aquest és el model que els colonitzadors espanyols van importar a Amèrica, però els americans varen simplificar-la quedant-se només amb la filera diatònica. L'Arianna va interpretar les Jotas de Santiago de Murcia, autor madrileny de l'època barroca; aquestes jotes són d'origen aragonès però amb clara influència mexicana. Si ens fixem bé en la introducció, podem observar com a la part de dalt, la mà dreta toca les cordes diatòniques i la mà esquerra les cromàtiques:
Per acabar el concert varem sentir l'arpa triple, model d'origen italià amb tres fileres de cordes paral·leles, les dues externes diatòniques i la central cromàtica. Sentirem l'Arpeggiata de Girolamo Kapsberger, compositor de començaments del s. XVII d'origen alemany que va anar a viure a Itàlia. Ell tocava la tiorba, però també en els seus escrits fa referència a l'arpa. De fet a l'època hi ha molt poca música escrita específicament per a arpa, normalment es tracta de música escrita per a la família de la guitarra (llaüt, tiorba) o bé música per a tecla (orgue, clavicèmbal). Tot i tenir quatre-cents anys, aquest música sona sorprenentment moderna:
Un cop acabada aquesta magnífica lliçó sobre la història de l'arpa, l'Arianna ens va deixar provar les arpes. Alguns encara estem donant-li voltes a l'"arpa cruzada"!
Finalment va arribar l'hora de fer música tots junts. L'Arianna ens va proposar La Folia (en francès: folies d'Espagne, en italià Follia), un tema musical en ritme ternari, basat en una successió d'acords. Vam aprendre diferents maneres de realitzar aquesta sèrie acords, i també varem tenir l'oportunitat d'improvisar-hi al damunt.
A més, l'Arianna ens va deixar molt material per a seguir treballant: hi ha molta música meravellosa per a descobrir.
GRÀCIES ARIANNA!
