ESTUDIAR AMB EFICÀCIA (2)

ETAPES EN L'ESTUDI D'UNA OBRA

I LECTURA

► En aquesta fase cal treballar amb molta cura per no generar errors!

FORA DE L’ARPA

• Escoltem l’obra i tenim una idea de com ha de sonar, del seu caràcter; comparem versions si podem.
• Qui és l’autor? Què en sabem? A quina època va viure? On?
• Què vol dir el títol de l’obra? És una forma musical? És una referència extramusical?
• Ens fixem en el compàs. Portem el compàs.
• Ens fixem en l’armadura, col·loquem els pedals, i pensem en quina tonalitat està. Per a situar-nos en la tonalitat, podem tocar l’escala i les principals funcions tonals.
• Fem una primera lectura solfejada, sense tocar. Marquem les frases a la partitura.

COMENCEM A LLEGIR AMB MANS SEPARADES

• Treballarem sempre per parts, que coincidiran amb les frases musicals.
• En una primera lectura amb les mans per separat:
• -anotem les digitacions necessàries;
• -mirem d’entendre els acords i les funcions tonals; ens fixem també en la melodia i en la línia del baix;
• -localitzem els fragments difícils que requeriran més atenció;
• -si hi ha alteracions accidentals, apuntem els pedals en un lloc ben visible.

• Treballem més els fragments més complicats, fent atenció a la posició corporal i a la relaxació.
• Anem memoritzant per petites frases musicals.
• Quan toquem una mà accionem els pedals que calgui, encara que pertanyin a notes de l’altra mà.
• Treballem també la sonoritat i les dinàmiques en les dues mans.

COMENCEM A AJUNTAR LES DUES MANS

• Molt més a poc a poc del que ho sabem amb mans separades.
• Per fragments molt petits (si cal, compàs per compàs).
• A vegades va molt bé tocar una mà i cantar l’altra.
• Ens anem fixant en la relació entre les dues mans, entre la melodia i l’harmonia.
• Anem memoritzant per petites frases musicals, molt lentament.

II ESTUDI ESPECÍFIC DE DIFICULTATS

► Ara localitzem els punts complicats i aprenem a resoldre’ls.

Per això ens cal tenir una idea del que volem obtenir (a nivell musical, físic i psicològic), i treballar amb calma i paciència per aconseguir-ho. Alguns procediments que poden ser efectius:

• Repetir un fragment molts cops no és garantia d’èxit; quan repetim un fragment hem de tenir molt clar per què ho fem; per exemple:

-          ara em fixaré en la dinàmica;

-          ho repeteixo per millorar la posició de la mà;

-          vaig a perfeccionar el ritme;

-          he d’assegurar aquesta posició difícil...

• Quan un passatge no acaba de sortir bé després de repetir-lo molt, cal buscar alternatives, altres maneres d’arribar a l’objectiu (treball mental, assegurar els tots els tipus de memòria, diferents exercicis tècnics...)

• No cal estudiar la peça en l’ordre, el més recomanable és començar pels fragments més difícils, o de vegades començar per l’últim fragment i anar cap enrere.

• Qualsevol passatge difícil en un estudi o una obra es pot convertir en un exercici repetint-lo al llarg de tota l’arpa, doblat a les dues mans, canviant-ne el ritme, l’accentuació…

• Quan equivoquem dos cops el mateix punt, no és una casualitat o un oblit momentani; hem de pensar per què ho estem fallant, i marcar-ho a la partitura. Per exemple:

-         resulta que he de posar tres dits i en poso quatre: dibuixo un tres ben gran;

-          aquesta blanca la faig massa curta: doncs l’encerclo;

-     em descuido un pedal: ho apunto a la partitura, en un lloc ben visible…

• Si hem d’aprendre un seguit d’acords o arpegis:

-          observem la direcció que fan les veus, especialment el baix;

-          mirem d’entendre com funciona l’harmonia;

-          fem atenció a les notes comunes;

-          ens fixem en els moviments que han de fer els dits;

-          cantem el fragment, buscant el sentit musical;

-          repetim el fragment fins que el tinguem segur a la memòria.

• Quan hi ha una posició molt difícil:

-       abans de col·locar els dits, hem de tenir molt clar a quines cordes han d’anar;

-    posem la mà tancada davant de les cordes, molt lentament l’anem obrint i col·loquem els dits, tots a la vegada. Ens fixem que cada dit vagi directe a la corda, fent el mínim moviment possible. Repetim aquest exercici diverses vegades, lentament i amb la màxima concentració;

-   ara agafem aquesta posició des del punt anterior que marca la partitura, per treballar l’enllaç, molt lentament;

-       mica en mica anem arribant a la velocitat adequada.

• Tocar alguns passatges amb els ulls tancats de vegades ens pot ajudar a prendre consciència del gest, la relaxació, i a escoltar-nos de manera diferent.

III APROFUNDIMENT I AMPLIACIÓ

► Connexió dels diferents elements.

·         Treballem la continuïtat de les frases musicals.

·         Exercitem la memòria; fins que no tenim un fragment consolidat, no passem al següent.

·  Ja podem tocar de dalt a baix, a una velocitat més lenta, però sense interrupcions.

·     Mica en mica anem assolint el tempo adequat (això de vegades pot trigar unes quantes setmanes: paciència!).

·         Per estar segurs que sabem la peça de memòria, hauríem de:

-          saber començar des de qualsevol punt de la partitura;

-          tocar-la en diferents moments del dia;

-          ser capaços de transcriure-la fora de l’arpa.

·        Busquem  el sentit musical de l’obra, com ens agrada, quina sonoritat és més adient, on respirarem, què volem expressar (en aquest punt ens pot ajudar el que sabem sobre l’autor i l’obra)... i quins moviments farem per aconseguir-ho.

·         Podem deixar reposar l’obra alguns dies.

·         Ens imaginem davant del públic.

IV PREPARACIÓ PEL CONCERT

► No podem fer un concert cada dia per entrenar-nos, però sí que podem fer tot això unes setmanes (almenys dues!) abans del concert:

·    Enregistrar-nos (en àudio i/o en vídeo) per tenir una visió objectiva de la nostra feina: què estem fent bé i què podem millorar (a nivell musical i físic).

·      Tenir un “mapa mental” de l’obra, i assegurar uns “punts de referència” a la partitura.

·      Proves de resistència física i de concentració: passar tot el programa de dalt a baix sense interrupcions, amb tot el ritual de:

-          sortida a l’escenari amb un somriure, salutació;

-          concentració: cantar mentalment les primeres notes;

-          respirar, i començar a tocar.

·         Visualitzar el concert amb optimisme i pensaments positius:

-   planificar quan farem la visualització, i fer-la sense interrupcions;

-          incloure-hi tots els detalls: roba, sortida a l’escenari, llum...;

-     visualitzar la interpretació sencera, amb totes les sensacions musculars i emocions.

·         Exercicis per treballar la concentració:

-      proves de resistència i visualitzacions en diferents moments del dia;

-      tocar en diferents arpes, en diferents llocs... (si no és possible, canviar la nostra arpa de lloc dins de casa, o dins de l'habitació);

-       tocar molt molt lentament.

·         Fer passis amb la família i amics, o en llocs menys compromesos.

·         No saturar d’estudi els dies previs al concert.